Acufen
És percebre un so que no existeix en el nostre entorn i que cap altra persona ho sent.
Es defineix com un brunzit, xiulet o soroll (uni o bilateral) de vegades percebut al cap; més acusat durant la nit i en absència de sorolls ambientals.
No és una malaltia per si mateix, és un símptoma.
És el tercer símptoma més incapacitant després del dolor i el vertigen. Afecta un 25% de la població i en l’1-3% arriba a ser un problema greu. Augmenta la incidència amb l’edat, però cada vegada es veu en gent més jove per exposició a sorolls intensos (música amb auriculars).
Quines són les seves causes?
Hi ha quatre causes fonamentals:
- Qualsevol lesió d’oïda externa (taps, …) o orella mitjana (otitis, perforacions …) pot cursar amb acúfens, però són sobretot les lesions d’oïda interna (pèrdua d’audició per l’edat, exposició prolongada al soroll, medicaments tòxics per a l’oïda …) les responsables de la majoria dels acúfens.
- Mals hàbits posturals: cervicals, i temporomandibulars, artrosi cervical, etc.
- Estrès laboral, familiar, etc.
- Trastorns circulatoris i metabòlics: hipertensió arterial, diabetis, colesterol …
Quins són els seus símptomes?
Generalment pèrdua d’audició, i ocasionalment vertígens i mala tolerància als sorolls externs.
La majoria dels pacients s’acaben adaptant al acufen (“es compensen”), però un 5-10% no s’adapta i presenta repercussions importants en la seva salut: alteració del son, canvis de conducta i ansietat, que poden portar a una depressió.
Hi ha diversos test d’autoavaluació del acufen que valoren l’afectació en la qualitat de vida del pacient.
Com es diagnostiquen?
El acufen ha de ser sempre valorat per un otorinolaringòleg si és possible. Prèviament s’aconsella descartar l’existència d’hipertensió arterial o diabetis.
El diagnòstic s’inicia amb la història clínica: antecedents d’altres malalties (malalties de les orelles, hipertensió, diabetis, patologia cervical, trastorns emocionals, exposició prolongada al soroll, fàrmacs …), i descripció de les característiques del acufen (inici, si és com un batec, si s’acompanya de vertigen …).
Es continua amb l’exploració clínica: exploració de l’oïda i exploració de l’audició bàsicament. Es sol·licitaran altres exploracions complementàries (TAC, RM, analítica …) en funció dels resultats obtinguts en la història i exploracions realitzades.
Quan no s’identifica la causa, amb l’estudi es descarten alteracions que poden ser potencialment greus, la qual cosa tranquil·litza al pacient i facilita la seva millora.
Com es tracten els acúfens?
Un cop realitzat l’estudi diagnòstic no sempre serà necessari el tractament. Només en els pacients que es veuen afectats en la seva vida diària, que no acaben de compensar l’acufen, o lògicament en els quals trobem una malaltia causant.
Per tant, quan sigui possible, el tractament serà causal (el de la causa que el produeix), i preventiu, evitant condicions que afavoreixin la seva aparició (hipertensió, sorolls intensos, mals hàbits posturals …).
El tractament farmacològic s’ha basat en la utilització de substàncies que afavoreixen “el reg cerebral”. Ara s’utilitzen també altres fàrmacs que actuen a nivell central frenant la seva excitabilitat (Melatonina, Sulpirida, Lírica …), de vegades serà necessari utilitzar medicaments per combatre l’ansietat i la depressió.
El tractament amb sons (Teràpia Sonora) és el tractament amb més projecció. Cerca l’habituació del pacient al soroll per entrenament del cervell (el soroll s’atenua, i només es percep si es fixa l’atenció en ell). Això s’aconsegueix amb sorolls ambientals (ràdio, TV, natura …), audiòfons i generadors de soroll.
Tècniques de relaxació i de reestructuració del pensament (psicòleg).
Altres: làser, acupuntura, teràpia magnètica etc.
Font: http://www.nidcd.nih.gov/health/spanish/pages/presbycusis_span.aspx