Otitis serosa

Què és?

L’otitis serosa (OS), també anomenada secretora, seromucosa o vessament de orella mitjana, consisteix en una acumulació de secreció a l’interior de l’oïda mitjana de consistència variable, amb membrana timpànica íntegra i sense signes a l’exploració o en la clínica d’otitis aguda (dolor, pus …)

Quines són les seves causes?

L’oïda mitjana és una petita cavitat separada de l’exterior per la membrana timpànica. En el seu interior hi ha els ossets de l’oïda que transmeten i amplifiquen el “so”. A la part inferior hi ha la trompa d’Eustaqui (conducte que comunica l’orella amb la part superior de la gola), la seva funció és airejar-ventilar l’oïda i drenar les seves secrecions.

Quan empitjora la ventilació de l’oïda per inflamació de la trompa, es forma la secreció.

Els nens tenen una trompa més estreta i pateixen més refredats, el que explica la major incidència d’otitis. Més de la meitat dels nens passaran abans dels 6 anys de vida algun episodi de OS (habitualment transitori i asimptomàtic). Està en discussió el paper de les adenoides (vegetacions) a la OS.

Quins són els seus símptomes?

No és molt expressiva. La OS és sovint asimptomàtica.

S’ha de pensar en una OS davant:

• la sospita d’una pèrdua auditiva.
• dolors d’oïda (otàlgies) repetitius de curta durada que milloren sense tractament
• Otitis agudes freqüents amb o sense supuració (el vessament persisteix entre episodis i s’infecta).

La OS crònica a llarg termini pot originar seqüeles irreversibles en l’orella mitjana (perforacions, fibrosi, quists …), amb la consegüent pèrdua d’audició.

Com es diagnostiquen?

El diagnòstic de la otitis serosa s’efectua mitjançant la visualització de la membrana timpànica per otoscòpia, o millor si és possible, mitjançant el microscopi. Això ens permet veure la severitat de la OS i fer una valoració pronostica.

Quan sigui possible, es completarà el diagnòstic amb una valoració de l’audició (audiometria), i de la mobilitat de la membrana timpànica (impedanciometria) que ajuda a confirmar el diagnòstic.

Quin és el tractament?

Inicialment el tractament serà medicamentós (només els antibiòtics i corticoides han demostrat ser útils). Es recomanen controls periòdics durant uns mesos esperant la seva curació espontània, curació que es dóna habitualment quan arriba el “bon temps”.

Si no és així, estaria indicada la col·locació de tubs timpànics per a la ventilació de l’oïda mitjà (drenatges), que sovint s’associa a adenoidectomia (extirpació dels adenoides).

Com evolucionen els nens operats?

Els nens amb tubs timpànics no els noten. Fan vida normal durant els mesos que porten els tubs i han d’evitar l’entrada d’aigua a les orelles. Un 5% aproximadament presentaran supuració de l’oïda del tub, bé per entrada d’aigua o per processos catarrals. Haurà d’acudir a controls amb el seu otorinolaringòleg de manera periòdica (cada 2-3 mesos) per controlar l’evolució del procés, o quan sorgeixi qualsevol alteració inesperada.