Pèrdua d’audició o presbiacusia

¿Què és?

La presbiacúsia és la pèrdua progressiva de l’audició segons es va envellint. Habitualment la pèrdua és bilateral i paral·lela.

Aquesta pèrdua d’audició és generalment més gran per als sons de to agut (timbres, veus de nens, televisió …) que per als tons greus (motors, veus d’home …)

Quines són les seves causes?

Hi ha molts mecanismes per a la presbiacúsia, i en general es suma de més d’un:

• El més habitual són els canvis en l’oïda interna d’una persona segons envelleix per alteracions i pèrdues de les cèl·lules de l’oïda interna (cèl·lules ciliades).
• També pot ser resultat dels canvis en l’orella mitjana (reducció de la funció del timpà o dels tres ossos diminuts que hi ha en ell i condueixen el so a l’oïda interna).
• En persones genèticament predisposades la disminució pot iniciar-se a partir dels 40 anys.

Quins són els seus símptomes?

Atès que el procés de pèrdua és gradual, les persones només es donen compte quan és bastant accentuada.

Amb la presbiacúsia els sons sovint semblen menys clars i de menor volum. Això dificulta la compressió de la parla, que sol ser la queixa principal: “sento però no entenc”, així:

• Les paraules dels altres semblen un murmuri o estar mal pronunciades.
• Els sons de les consonants són difícils d’escoltar i distingir.
• Les converses són difícils d’entendre, especialment quan hi ha soroll de fons.
• La veu d’un home és més fàcil d’entendre que la veu d’una dona (més aguda).
• Paradoxalment, a partir de cert volum, sons (especialment els aguts) que són ben tolerats per persones sense problemes d’audició, són molestos o es perceben com excessivament forts pel pacient amb presbiacúsia.
• També poden patir acúfens “tinnitus” (brunzit, xiulet, en un o ambdós oïdes).

Quins altres factors influeixen en la presbiacúsia?

• L’exposició repetida als sons forts diàriament (a la feina, en el trànsit, en sales de música ..) pot causar pèrdua dels receptors sensorials en l’oïda interna.
• Diverses condicions de salut que provoquen canvis en el subministrament de sang a cau d’orella: cardiopatia, hipertensió, diabetis o altres problemes circulatoris.
• Les infeccions d’oïda sofertes.
• Determinades alteracions del ronyó o el fetge.
• Efectes secundaris d’alguns medicaments (ototòxics: aspirina, certs antibiòtics …)

Un otorinolaringòleg és l’especialista que ha d’avaluar l’individu amb problemes d’audició, per fer el diagnòstic i excloure trastorns locals i / o sistèmics relacionats que podrien contribuir al problema.

A més farà l’avaluació de la pèrdua d’audició, la identificació del tipus i la selecció del tractament apropiat.

Truqui’ns i concerti una cita.

Fuente: http://www.nidcd.nih.gov/health/spanish/pages/presbycusis_span.aspx