Hipoacúsia o sordera

¿Què és?

És la incapacitat per sentir bé. És una pèrdua parcial o total de l’audició que com a conseqüència implica un dèficit en l’accés al llenguatge oral.

En els nens el dèficit en la percepció auditiva influeix en el seu desenvolupament lingüístic i comunicatiu, en el seu aprenentatge i en la seva posterior integració escolar, social i laboral. Quan la pèrdua passa en edats majors no afecta el desenvolupament del llenguatge oral, però si a la seva comprensió, de manera que s’afecta la comunicació i per tant les relacions socials; podent arribar -segons el grau- a un estadi d’aïllament.

Classificació

Les hipoacúsies es poden classificar en funció de:

1.- Moment d’adquisició:

• sordesa prelocutiva: la pèrdua auditiva és present abans que s’hagi desenvolupat el llenguatge,
• sordesa postlocutiva: la pèrdua auditiva apareix quan ja existeix llenguatge.

2.- Localització de la lesió:

• de conducció o de transmissió: presenten alteracions en la transmissió del so a través de l’oïda externa i mitjà.
• de percepció o neurosensorial: són degut a lesions en l’oïda interna o a la via nerviosa auditiva.
• mixta: la causa és conductiva i de percepció.

3.- Grau de pèrdua auditiva:

• pèrdues lleus: el llindar d’audició està situat entre 20 i 40 decibels.
• pèrdues mitjanes: la pèrdua auditiva es troba entre 41 i 70 decibels.
• pèrdues severes: la pèrdua auditiva se situa entre els 71 i 90 decibels.
• pèrdues profundes: la pèrdua auditiva supera els 90 decibels.

El Otorrinololaringólogo és el metge especialista que podrà estudiar la causa, el tipus i el grau de sordesa i que podrà aconsellar, prescriure o aplicar les opcions de tractament (mèdic, quirúrgic …) i en tot cas, informar i orientar sobre les alternatives per poder desenvolupar amb més facilitat i de manera més natural totes les seves capacitats.

(Per saber més: Bureau Internacional de Audiofonología -BIAP-)